Història de la Construcció
Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació (EPSEB)
Arquitectura, construcció i ciutat en la història d’Occident
Taller 1: Aprendre de la construcció tradicional
Arquitectura i construcció de la casa. Història i valors patrimonials per a la rehabilitació
Màster universitari en Construcció Avançada en l’Edificació (EPSEB)
Enginyeria en l’arquitectura dels segles XX i XXI
Introducció a la rehabilitació de l'edificació existent
Màster universitari en Diagnosi i Tècniques d'Intervenció en l'Edificació (EPSEB)
Anàlisi històrica-arquitectònica-constructiva de l’edificació existent
MBArch: Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, Especialització en Teoria, Història i Cultura (ETSAB)
Arquitectura, medi ambient i tecnologia
Patrimoni/s: nocions, valors, pràctiques
Habitatge i ciutat contemporània
MBDesign: Interuniversity Master's Degree in Design (UPC‐UB)
Projectes Fi de Grau dels estudis d'Arquitectura Tècnica i Edificació (EPSEB):
2023
Ribas Garasa, Jordina
Després de la troballa de les restes arqueològiques de la plaça del Rei quan es va traslladar la casa Padellàs durant la Segona República, calgué esperar fins que el 1960 es pogueren cobrir amb una innovadora estructura de bigues posttesades de formigó armat.
Mots clau: Carlos Fernández Casado, Huarte, Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona
Direcció: Ramon Graus
2021
Colomo Burgall, Marta
Arquitectura i enginyeria a la Escuela de Formación Profesional Acelerada de Barcelona (1958-1960)
L'Escola de Formació Professional Accelerada va ser construida a Barcelona durant els anys 1958-1960 amb uns tallers coberts per voltes formades per làmines de formigó armat.
Mots clau: Carlos Fernández Casado, Julio Chinchilla Ballesta, Huarte, làmines cilíndriques de formigó armat
Direcció: Teresa Navas, Ramon Graus
2021
Serra Boix, Marc
Construcció i arquitectura del mercat Torner de Badalona (1924-1926) [Primer premi al millor Treball Fi de Grau de la 19a edició dels premis Catalunya Construcció 2022 del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB)]
Estudi arquitectònic i anàlisi constructiva del Mercat Torner de Badalona, construït entre el 1924 i el 1926.
Mots clau: Josep Fradera i Botey, Enric Casas i Casals, arquitectura del ferro, Badalona
Direcció: Ramon Graus
2020
Guerra Justo, Carlos
Puig i Cadafalch i can Torras a Montserrat: el complex de places, restaurant i garatge, 1926-1928
Estudi històric i anàlisi constructiva de la utilització d'una innovadora estructura metàl·lica amb sostres suspesos a les places d'accés al monestir de Montserrat.
Mots clau: Monestir de Montserrat, Josep Puig i Cadafalch, Joan Torras Puig, Torras Herrería y Construcciones, construccions metàl·liques
Direcció: Ramon Graus
2020
Fàbregas Salayet, David
De desert de Sant Hilari a balneari de Cardó: arquitectura, paisatge i construcció
Estudi històric i anàlisi arquitectònica de les restes del balneari de Cardó, antic desert de l'orde dels carmelitans descalços.
Mots clau: Orde carmelita, Desert de Cardó, Balneari de Cardó, barroc
Direcció: Ramon Graus, Teresa Navas Ferrer
2020
Lolli, Federico
Estudi històric i anàlisi constructiva de la proposta no construïda de Pere Falqués per al mercat de la Boqueria.
Mots clau: Ferro, mercat de la Boqueria, Pere Falqués Urpí, Joan Torras Guardiola
Direcció: Ramon Graus
2019
Solé Ferrer, Marc
Construcció i arquitectura del mercat Maignon de Badalona (1886-1889) [Primer premi del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona als millors Treballs Fi de Grau d'Arquitectura Tècnica i Edificació, del curs acadèmic 2018-19]
Anàlisi detallada del procés de construcció del Mercat Maignon de Badalona en els inicis de la carrera professional de Pere Falqués.
Mots clau: Badalona, arquitectura del ferro, Pere Falqués i Urpí, Francesc Rogent i Pedrosa
Direcció: Ramon Graus
2019
Corchado Mesa, Juan Román
Las tuberías de hormigón armado con camisa de chapa. La experiencia en Barcelona
Estudi històric i anàlisi tècnica del comportament de les canonades de formigó armat amb camisa de xapa metàl·lica utilitzades per al subministrament d'aigua de la ciutat de Barcelona durant tot el segle XX.
Mots clau: Formigó armat, canonades armades, aigua, Sociedad General de Aguas de Barcelona, Butsems, Palosca, Aimé Bonna, Eugenio Ribera, Carlos Carril Carvajal
Direcció: Ramon Graus, Joan Ramon Rosell
2018
Ordoño Agné, Anna
Sis mesos de pràctiques a la casa Burés amb l’empresa Chroma
Pràcticum en el que es reflexiona sobre els treballs de conservació i restauració de les arts aplicades a l'edifici.
Mots clau: Modernisme, Miquel Pascual Tintoré, Francesc Berenguer i Mestres
Direcció: Ramon Graus
2018
Sánchez Ceba, David
L’edifici central de la Universitat de Barcelona s’ha transformat a mida que les necessitats de la Universitat ho demanaven. Al treball es documenten les transformacions, majoritàriament a l’interior (entresolats, densificació de patis o canvis d’ús), que ha sofert l’edifici.
Mots clau: Universitat de Barcelona, Elies Rogent, GATCPAC, Josep González Esplugas, Francesc Perales, Josep Domènech Mansana, Robert Terradas Via, Dani Freixes, Víctor Argentí, Josep Maria Botey
Direcció: Ramon Graus
2018
Marcos Pons, Aleix
L’ús de les tècniques de maó de pla a les cases per a obrers: el cas de la Colònia Vidal (1892-1936)
A la Colònia Vidal s’assajaren diverses solucions constructives per a allotjar els obrers de la colònia. S’estudia molt especialment l’ús de voltes de maó de pla d’uns 7 metres de llum que defineixen la unitat d’agregació de les cases.
Mots clau: Colònia Vidal, Berguedà, colònies industrials, habitatge obrer, maó de pla
Direcció: Ramon Graus
2016
Paredes Brichs, Miquel
L'ús del formigó armat en la construcció de l'Estadi de Montjuïc, Barcelona (1929)
A partir de material fotogràfic de l’època es documenta el procés de construcció de l’Estadi de Montjuïc per part de Construcciones y Pavimentos, S.A., una de les empreses especialitzades en les tècniques de formigó armat de l’època.
Mots clau: Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Pere Domènech i Roura, Joan Miró i Trepat, formigó armat, estadi de Montjuïc
Direcció: Ramon Graus
2015
Gili Martínez, Xavier
Joan Bergós i Massó a la Seu d'Urgell: urbanisme i arquitectura
El Pla Bergós de 1927 imaginà l'eixample i la reforma interior de la Seu d'Urgell. El treball estudia el context en el que Joan Bergós feu la planificació urbanística de la Seu i analitza el seu desenvolupament i grau d'aplicació. Així mateix, presenta un primer inventari d'obres construïdes per Bergós entre 1924 i 1952.
Mots clau: Joan Bergós i Massó, noucentisme, Seu d'Urgell, eixample, reforma
Direcció: Ramon Graus
2015
Rivas Bragado, Daniel
Puig i Cadafalch projectà i construí entre 1915 i 1923 dos palaus bessons a la muntanya de Montjuïc. El Palau d'Art Industrial, el segons en acabar-se, fou construït tot substituint l'estructura metàl·lica emprada pel Palau d'art Modern per una enginyosa estructura de formigó armat, parcialment revestida d'enguixats, que permetia reproduir els ambients classicistes que proposava un Puig i Cadafalch plenament noucentista.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch, Eduard Ferrés i Puig, noucentisme, Montjuïc, formigó armat, Construcciones y Pavimentos, SA
Direcció: Ramon Graus
2014
Fulleda Gonzàlez, Laura
Construcció i arquitectura a la casa Guarro (1922-1923) de Puig i Cadafalch
La casa Guarro a la Via Laietana de Josep Puig i Cadafalch és un edifici ple de novetats i de dubtes. L'edifici combina tímidament tres plantes d'oficines amb tres plantes d'habitatges de lloguer i els àtics dels propietaris. Tanmateix, la novetat més destacada és la decidida introducció d'una estructura de pòrtics de formigó armat, però que és alterada a la planta baixa amb sis columnes de pedra natural.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch, Construcciones y Pavimentos, SA, Eduardo Fernández Díaz y Carazo, formigó armat, Noucentisme
Direcció: Ramon Graus
2014
Mangues Tarroja, Montserrat
Arquitectura industrial a la Sucrera del Segre (1899-1901)
A l'arribada del segle XX, l'empresari Manuel Bertrand i Salses escollí el municipi de Menàrguens (La Noguera) per a aixecar-hi una moderna fàbrica de producció de sucre a partir de la remolatxa. Les naus principals, malgrat la seva aparença pètria, amaguen una interessant estructura metàl·lica que conferia una gran flexibilitat funcional al seu interior.
Mots clau: Estructura metàl·lica, ferro, Sucrera del Segre, Manuel Bertrand i Salses
Direcció: Ramon Graus
2013
Calvera Catalán, Ricardo
La primera gran nau de producció d'Uralita fou enllestida l'any 1915 amb un marcat aire classicista proper al Noucentisme. La seva imatge exterior fou utilitzada àmpliament en la publicitat de l'empresa, en part també, perquè fou construïda hàbilment amb els productes de la mateixa Uralita (parets amb blocs de morter "Iberia", aplics decoratius "Lena" i coberta amb pissarra d’amiant-ciment "Placa de Uralita A"). En canvi, l'interior de la fàbrica mostra una construcció en transició plena de dubtes per integrar amb racionalitat les noves estructures de formigó armat.
Mots clau: Noucentisme, URALITA, Josep Maria Roviralta Alemany, formigó armat, bloc de formigó
Direcció: Ramon Graus
2012
Burgueño Rayo, Elia
La Via Laietana de Barcelona: Arquitectura en temps de canvi tècnic: Inventari documental
La Via Laietana de Barcelona és un excel·lent exemple per mostrar els canvis tècnics en l’estructura dels edificis que la conformaren entre 1908 i 1958, a redós de la introducció de forma intensiva d’un nou ús: la casa per a despatxos. Així l’estructura de parets de càrrega serà abandonada, no sense dubtes, per les estructures d’entramat d’acer o de formigó armat.
Mots clau: Via Laietana, estructura d'entramat, acer, formigó armat
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2012
Closa i Cortada, Ester
Els valors artístics, arquitectònics i constructius de la masia
Assaig que intenta redescobrir aquells valors de la masia que caldria tenir en compte just abans d'iniciar una intervenció de rehabilitació d'una masia, sigui per preservar-los, recordar-los, transformar-los o oblidar-los, conscientment.
Mots clau: arquitectura vernacular, rehabilitació, masia, món rural
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2012
Matabosch José, Narcís
Arquitectura i construcció de l'Hospital Xifré segons el capità Rovirola
Gràcies a la crònica que escrigué Francesc Rovirola mentre es bastia l'Hospital d’en Xifré a Arenys de Mar (1844-1847), conservada a l’Arxiu Històric d’Arenys de Mar, ha estat possible estudiar en profunditat alguns aspectes de la construcció del segle XIX a Catalunya aplicats a l’Hospital.
Mots clau: Arenys de Mar, Josep Xifré i Casas, volta de maó de pla, sXIX
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2011
Boladeres Brufal, Maria
Entre 1925 i 1928 Rafael Benet escriu diversos articles a la seves columnes de La Veu de Catalunya sobre l'arquitectura d'Antoni Gaudí. Amb honestedat i lucidesa, Benet assaja d'explicar-se l'obra de Gaudí en un moment en el que ell mateix revisa el seu pensament noucentista al fil del sotrac provocat per les avantguardes europees.
Mots clau: Antoni Gaudí; Rafael Benet i Vancells; Modernisme; Noucentisme; La Veu de Catalunya
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2011
Freixes i Codina, Carles
Itineraris arquitectònics de Solsona [1875-1936]
El treball proposa una nova mirada a aquella Solsona que surt colpejada per la darrera guerra carlina i mostra els processos de modernització de la ciutat fins a la Guerra Civil. Es proposen cinc fils a seguir: Solsona dins del procés de descobriment del romànic i la consciència d’un patrimoni cultural a conservar, l’arquitectura de la Diòcesi, els nous equipaments de la ciutat, el nou urbanisme dels anys vint i trenta i l'arquitectura de la casa.
Mots clau: Claudi Duran i Ventosa; August Font i Carreras; Bernardí Martorell i Puig; Lluís Domènech i Montaner; Josep Puig i Cadafalch; Emili Porta Galobart; Ignasi Oms Ponsa; Alexandre Soler i March; Francesc Folguera Grassi; Isidre Puig Boada
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2011
Matute Cervera, David
Construcció i arquitectura a l'edifici David (1928-1931)
Darrera d'una façana classicista del carrer d'Aribau de Barcelona s'amaga un garatge de set plantes d'una gran modernitat per a l'any 1928. S'ha estudiat la documentació dels arxius per mostrar les dificultats d'incorporació de l'estructura de retícula de pilars i jàsseres de ferro a l'edifici, així com la seva coordinació dimensional amb la façana o els dubtes sobre la protecció contra-incendis.
Mots clau: Ignasi Mas i Morell; garatge David; estructura de ferro; Hijo de Miguel Mateu; Torras Herrería y Construcciones, S.A.
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2011
Soriano-Montagut i Jené, Miquel-Àngel
Joan Bergós i Massó i l'arquitectura industrial, agrícola i ramadera
El treball mostra la preocupació de l'arquitecte lleidatà Joan Bergós (1894-1974) per transformar i modernitzar el camp català. Ho farà com arquitecte que projecta escorxadors, granjes, edificis industrials, escoles i biblioteques pel camp; com a investigador del Laboratori General d'Assaigs i de Condicionament, com a professor de l'Escola Superior d'Agricultura i com a divulgador amb llibres com Formulari tècnic de construccions rurals i indústries agrícoles (1936), Les construccions rurals a l'abast de tothom (1938) o Construcciones urbanas y rurales (1945).
Mots clau: Joan Bergós i Massó; Seu d'Urgell; Almacelles; Alcampell; Preixens; Alpicat; Oliana; Palau d'Anglesola, Salses Serra, Soldevila de Reus
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2010
Álvarez Márquez, David - García González, Olga
El mercat del Born de Barcelona vist des de les certificacions d'obra de La Maquinista
Es proposa una provable evolució de les obres del mercat del Born de Barcelona en base a l'anàlisi de les certificacions d'obra del contracte principal (l'empresa de construccions metàl·liques La Maquinista Terrestre y Marítima), entre 1874 i 1877.
Mots clau: Josep Fontserè i Mestre; Josep Maria Cornet i Mas; arquitectura de ferro, La Maquinista Terrestre y Marítima
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2010
Pujagut Pelegrí, Marc
Puig i Cadafalch projectà i construí entre 1915 i 1923 dos palaus bessons a la muntanya de Montjuïc. El Palau d'Art Modern, el primer en acabar-se, fou construït amb un gran rigor modular i amb una estructura metàl·lica revestida parcialment amb dos tipus d'acabats per a crear ambients diversos.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch; Salvador Crivillés; Torras Herrería y Construcciones, SA; ferro; formigó en massa
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2010
Sirés Brichs, Pau
Construcció i arquitectura al Poble espanyol de Montjuïc
El Poble espanyol fou construït en només catorze mesos (1928-29). La reproducció de les arquitectures vernaculars i populars d'Espanya foren encaixades en un traçat urbà de matriu medieval. Però, darrera del decorat i de les seves simulades irregularitats hi subsisteix un gran esforç racionalitzador de la construcció basat en una estructura modulada de formigó armat i l'aplicació massiva de la pedra artificial per a reproduir els acabats.
Mots clau: Francesc Folguera; Miquel Utrillo; Ramon Reventós; Xavier Nogués; Material y Obras, SA; Isidre Puig Boada; formigó armat; pedra artificial
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2009
Muñoz, Guim
Les il·lusions perdudes. Una relectura del treball de Cebrià Montoliu sobre la Ciència Cívica
El treball ha consistit en un buidat sistemàtic de la primera (1914-1919) i de la segona (1920-1924) etapes de la revista CIVITAS, que han permès una aproximació al pensament de Cebrià de Montoliu i l’impacte de les seves idees a Catalunya.
Mots clau: Cebrià de Montoliu; revista Civitas; Societat Cívica la Ciutat Jardí
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2009
Roma Fibla, Xavier
Les presses de l’encàrrec (de gener a juny de 1929), obligaren a cercar solucions constructives que permetessin una certa presència mentre es miraven d’escurçar els terminis d’obra. Així, la tria d’una estructura de fusta per a cobrir els grans espais es va convertir en el signe d’identitat de l’arquitectura proposada.
Mots clau: Josep Maria Ribas Casas; Manuel Mayol; Joan Montón Blasco
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2008
Chávez Gatty, Luis Enrique - Maduell Sallarés, Marc
Estudi del procés constructiu de la biga pont d'Esteve Terradas a la plaça Catalunya
L’encreuament a molt poca distància entre les línies Transversal i Gran Metro de Barcelona fou solucionada amb una obra de gran complexitat dirigida per l’enginyer Esteve Terradas: retallar el túnel inferior i fer volar un pont metàl·lic per sobre que encara està en servei.
Mots clau: Esteve Terradas Illa; Metro Transversal
Direcció: Ramon Graus, Joaquim Guerola, Jaume Rosell
2007
Ruf Martí, Lluís
La proposta d’habitatge econòmic i higiènic per a obrers que Rafael Guastavino va presentar a Filadèlfia l’any 1876 és analitzada a partir de les dades disponibles al fons Guastavino de l’Avery Architectural & Fine Arts Library.
Mots clau: Rafael Guastavino i Moreno; Philadelphia’s Centennial Exhibition, maó, volta de maó de pla, habitatge obrer, higienisme
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2006
Guerrero Candil, Raúl - Muñoz Sanz, Ramon
Arquitectura i construcció als edificis de l’Escola Industrial de Barcelona (1869-1908)
L’edifici de la filatura i la sala de telers del vapor Batlló Germans (actual Escola Industrial) foren el banc de proves de Rafael Guastavino a la recerca d’una renovació de les tècniques de maó de pla al servei de l’arquitectura industrial.
Mots clau: Rafael Guastavino i Moreno; Can Batlló; Volta de maó de pla
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2005
Corbetta Gàllego, Gavina - Parés Grau, Macià
Edificis Trade de Barcelona: estructura i tancament
A partir del material del projecte dipositat al fons Coderch de l’ETSAV s'assaja de comprendre com la construcció serveix i condiciona alhora el projecte arquitectònic de les torres Trade.
Mots clau: José Antonio Coderch de Sentmenat; mur cortina
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2005
Llorens Pujol, Eduard
Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona: síntesi de la modernitat
Gravació d'imatges i redacció d'un text sobre l'arquitectura i la construcció que conflueixen en un vídeo explicatiu del Pavelló Alemany de la Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Mots clau: Pavelló Alemany de Barcelona; Mies van der Rohe; Lilly Reich
Direcció: Jaume Rosell
2005
Vilà Salvà, Jordi
Ernst Neufert i la industrialització de la construcció
Es proposa una lectura atenta als dos grans llibres de Ernst Neufert, “Arte de proyectar en arquitectura” (Bauentwurfslehre, 1936) i “Industrialización de las construcciones” (Bauordnungslehre, 1939) per a comprendre els processos de racionalització de l’arquitectura d’entreguerres. Veure web
Mots clau: Ernst Neufert; racionalització, normalització; Alemanya entreguerres
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2004
Bardolet Urgellés, Guillem
Industrialització de la construcció a l’Alemanya d’entreguerres
Estudi atent de la diversitat de camins que s'obriren per la industrialització de la construcció d'habitatges a la República de Weimar: des de la prefabricació semipesant de Frankfurt, a la racionalització dels processos de Törten (Dessau), fins al muntatge lleuger de la Weissenhof.
Mots clau: Walter Gropius; Siedlung Törten; Dessau; Weissenhofsiedlung; Stuttgart; Ernst May; Siedlung Praunheim; Frankfurt; prefabricació, industrialització, racionalització
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2003
Castañer Blanco, Xavier - Lumeras Molina, Isabel
Edifici de l’Institut Francès de J.A. Coderch : arquitectura i construcció
A partir del material del projecte dipositat al fons Coderch de l’ETSAV es dissecciona l’edifici per capir les relacions arquitectòniques entre l’estructura, el tancament i el revestiment de plaquetes.
Mots clau: José antonio Coderch de Sentmenat; Institut Français de Barcelone; obra vista
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2003
Montes Martínez, Fernando - Cortés Martorell, Pere
Construcció i arquitectura als anys 50-60 : Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona
La racionalitat de l’arquitectura de l’antiga Escola d’Empressarials traspassa la retícula radical de la seva façana a la Diagonal per condicionar cada detall, cada junt constructiu.
Mots clau: Javier de Carvajal Ferrer; Rafael García de Castro; Francesc Bassó i Birulés
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2002
Adelantado Pérez, Juan José - Jiménez Sapés, Montserrat
Dins del marc dels Ateliers de Beaucaire s’estudià la racionalitat constructiva del barroc classicista francès a partir de l’anàlisi geomètrica de les voltes de pedra i de les façanes de dos palaus del segle XVIII.
Mots clau: Beaucaire; França; s.XVIII; pedra; Hôtel; Jean-Baptiste Franque; estereotomia
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2002
Brascó Nieto, Ramon - Sánchez Martín, Laura
La Facultat de Dret de Barcelona : arquitectura i construcció
La Facultat de Dret significà, en el seu moment de construcció, un intent optimista d’explorar tècniques avançades de construcció (soldadura, plafons prefabricats, noves làmines impermeabilitzants...) que havien de col·laborar en dotar de modernitat a l’edifici.
Mots clau: Guillermo Girádez Dávila; Pedro López Iñigo; Xavier Subias Fages; ferro
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2001
Puigdomènech, Olga - Tomàs, Tània
L’îlot des Pecheurs a Beaucaire: estudi dels sostres de fusta, estat actual i propostes de futur
Dins del marc dels Ateliers de Beaucaire es sistematitzà un procediment de diagnosi de la capacitat portant de sostres de fusta.
Mots clau: Beaucaire; França; diagnosi; avaluació estructural; fusta
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2001
Sala, Pol
Estudi històric i constructiu del Vapor Vell de Sants
Tot aprofitant les obres de reconversió de l’Ajuntament de Barcelona del Vapor Vell en Biblioteca i altres equipaments del barri es documentà la construcció de l’edifici de la filatura, en especial, els sostres de jàsseres de fusta i voltes de maó de pla.
Mots clau: Joan Güell i Ferrer; Ramis i Cía.; volta de maó de pla; patrimoni industrial; filatura; s.XIX
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2000
Martín Nieva, Helena
Claudi Duran i el formigó armat a Catalunya
Recerca sistemàtica a l'entorn de l'arribada de la tècnica del formigó armat a Catalunya. S'estudien els sistemes que foren patentats i les primeres empreses que les empraren. Molt especialment, la patent de Joseph Monier que fou introduïda per l'empresa Lecanda, Macià i Cia. i el relleu que, més tard, en prengué l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa.
Mots clau: Formigó armat; ciment armat; Francesc Macià i Llussà; Antoni Macià i Llussà; Claudi Duran i Ventosa; patent Monier
Direcció: Jaume Rosell
1998
Fresno Ramos, Ascensión
Estudi de l'Escala de Servei del Palau Güell de Barcelona
En l'obra de Gaudi qualsevol element, per amagat que estigui, és tractat amb una gran cura i amb atenció a les necessitats funcionals artístiques i constructives. Dibuixos explicatius.
Mots clau: arquitectura modernista; Antoni Gaudí; arts aplicades; oficis artístics; ferro
Direcció: Àngel Corral, Pere Món, Jaume Rosell
1995
Sesé Aparicio, Núria
Estudi de l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia
Un edifici monumental del segle XIX es troba fonamentalment construït amb les tècniques de l'arquitectura domèstica catalana del temps.
Mots clau: arquitectura del segle XIX; arquitectura historicista; construcció catalana; maó; voltes de maó de pla; Josep Artigas i Ramoneda
Direcció: Jaume Rosell
1989
Coll Piquet, Isabel
El treball tradicional del ferro en el taller del manyà
Alguns tallers que treballen el ferro per a la construcció provenen d'una llarga tradició familiar i encara conserven les eines, el coneixement de l'ofici i els procediments del món preindustrial. I aquests es poden documentar.
Mots clau: oficis artístics; arts aplicades, ferro, Sarrià
Direcció: Jaume Rosell
1989
Homar Martí, Mercè
El Pavelló del Parc del Laberint de Barcelona
Una 'folie' del Palau Desvalls de Barcelona del segle XVIII ens mostra com arriben les idees europees del neoclassicisme romàntic i s'interpreten també amb la construcció del temps.
Mots clau: arquitectura neoclàssica; arquitectura romàntica; iconografia; estucs; ceràmica
Direcció: Jaume Rosell
1989
Subirats Villalbí, Miquel Àngel
Les construccions de pedra en sec a la comarca del Montsià
El paisatge encara antic de bona part del Montsià amaga un allau de construccions de pedra en sec que servia per a treballar el camp i del que encara se'n poden entendre les traces funcionals i constructives.
Mots clau: arquitectura popular; margenador; calciner; pedra en sec
Direcció: Jaume Rosell
1986
Rosiñol Locubiche, Josep Maria
El Monestir de Santa Maria de Lillet: anàlisi de les etapes de la seva construcció
Un edifici antic sembla construït tot a la vegada, però en realitat es el resultat de nombroses intervencions que s'adapten als canvis del temps aprofitant sempre allò que es possible. Només un estudi arqueològic pot identificar els fragments, però també són necessaris els coneixements de construcció.
Mots clau: arquitectura medieval; arquitectura moderna; arqueologia, pedra; Bergadà
Direcció: Jaume Rosell
1985
Balañà Fort, Josep Maria
Estudi del Mercat de Santa Caterina de Barcelona
La densificació de la ciutat fa necessària la construcció de mercats i la seva ampliació constant, tal com queda palès en aquest edifici de maó i estructura de fusta de l'arquitectura neoclàssica romàntica del segle XIX, que incorpora després una estructura metàl·lica per a cobrir el pati central.
Mots clau: arquitectura historicista; neoclassicisme romàntic; estructura de fusta
Direcció: Jaume Rosell
1984
Anglarill Gimeno, Joan Josep
El tipo constructivo de la Casa de Cos del Maresme
Especialment en la comarca del Maresme és encara molt important el patrimoni construït de 'Cases de Cos', un tipus genuí amb unes solucions tipificades, que exigeix un bon coneixement per a la seva conservació i reutilització.
Mots clau: arquitectura popular; habitatge popular; casa de cos; tàpia; maó, volta de maó
Direcció: Antoni Paricio, Jaume Rosell
1983
Gibert Fló, Lluís de
Estudi del Mercat Abaceria Central de Gràcia a Barcelona
El creixement de la ciutat industrial demanava noves instal·lacions com els mercats. Aquest mercat de 1892, fou inicialment un negoci privat, per això resultava fonamental el control de cost que depenia molt de la capacitat d'afinar els càlculs d'estructura.
Mots clau: arquitectura de ferro, Joan Torras Guardiola
Direcció: Jaume Rosell
2022
Martorell, Bartomeu
Henri Lefebvre en España: encuentros y equívocos con la cultura arquitectónica en los años 60 y 70
MBArch: Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, Especialització en Teoria, Història i Cultura (ETSAB)
El treball proposa una lectura dels seixanta i setanta, que coincideix amb l'"etapa urbana" de l'obra lefebvriana, a través de les figures de Lefebvre, Mario Gaviria i Ricardo Bofill. El primer, filòsof que aportaria la teoria crítica; el segon, sociòleg que la provaria empíricament; el tercer, aquell que intentaria posar en pràctica els seus ensenyaments.
Mots clau: Henri Lefebvre, Mario Gaviria, Ricardo Bofill, sociologia urbana, arquitectura, anys 60, anys 70
Direcció: Ramon Graus
2020
Soto Albó, Mònica
Cebrià Montoliu en dos episodis. De l'oblit (1917-1923) a la construcció d'un personatge (1964-1993)
MBArch: Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, Especialització en Teoria, Història i Cultura (ETSAB)
El més destacat d'entre els autors que tracten i participen en la construcció moderna de Montoliu és Francesc Roca, a qui s'ha entrevistat, com també s'ha fet amb Jordi Franquesa, professor d'urbanisme i expert en el tema de les Ciutats o Comunitats Jardí a Catalunya.
Mots clau: Cebrià Montoliu, Noucentisme, Societat Cívica "La Ciutat Jardí", Francesc Roca, Jordi Franquesa, Enric Jardí, ciutat jardí
Direcció: Ramon Graus
2020
Medola, Beatriz
Edificios Trade de Barcelona: Una posible rehabilitación energética de la obra de Coderch
Màster Universitari en Construcció Avançada en l’Edificació (EPSEB)
Els anys han passat per als edificis Trade de Coderch. Segueixen lluint la rabiosa modernitat del mateix dia, però el seu mur cortina no els fa competitius en el mercat de l'eficiència energètica. El treball es planteja estratègies per a rehabilitar energèticament la pell de l'edifici, tot preservant els valors patrimonials que ja s'han adherit a l'edifici.
Mots clau: Edificis Trade, Barcelona, José Antonio Coderch, rehabilitació energètica, mur cortina
Direcció: Ramon Graus, Montserrat Bosch González
2018
Villarruel, M. Luz
MBArch: Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, Especialització en Teoria, Història i Cultura (ETSAB)
Entre 1913 i 1924, Josep Puig i Cadafalch fixa l'encaix urbanístic general de l'exposició que s'havia de celebrar a Montjuïc. El conjunt havia d'anar coronat per un palau que no es va construir. Tanmateix, el Palau Nacional que finalment es va construir no deixa de ser una ombra molt petita del palau somniat per Puig.
Mots clau: Beaux-Arts, Exposició Internacional de Barcelona, Josep Puig i Cadafalch, Montjuïc
Direcció: Ramon Graus
2018
Casanova Silva, Inés
El jardín-damero de Burle Marx en Caracas (1957)
MBArch: Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, Especialització en Teoria, Història i Cultura (ETSAB)
Estudi dels projectes de paisatge del brasiler Burle Marx a Veneçuela.
Mots clau: Caracas, Venezuela, Movimiento Moderno, Burle Marx, John Stoddart, Inocente Palacios, jardineria, paisatge, Colina de Bello Monte
Direcció: Ramon Graus, Carola Barrios
2017
Bover Arnal, Iu
MBArch: Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, Especialització en Teoria, Història i Cultura (ETSAB)
Els quatre projectes de Grup Escolar que es proposaren per a un mateix emplaçament de Sitges són el mirall dels debats oberts a l'època: per a la renovació pedagògica a l'escola, per a la racionalització dels espais de l'escola (aula, espais d'esbarjo, comunicacions...) i per a la tria del llenguatge arquitectònic.
Mots clau: Sitges, arquitectura escolar, noucentisme, racionalisme, Josep Maria Martino Arroyo, Ricardo de Churruca, Ricard Ribas Seva, José Antonio Coderch
Direcció: Ramon Graus
2016
Benavides Constante, Francisco
Màster universitari en Enginyeria d’Edificació (EPSEB)
Aproximació a quatre intervencions destacades al patrimoni arquitectònic barceloní (Museu Picasso, Fundació Antoni Tàpies, CCCB i CaixaFòrum) per a assajar una metodologia que permeti valorar l'impacte de la tria d’un nou ús (en aquest cas museístic) en la revitalització d'un edifici obsolet funcionalment.
Mots clau: Rehabilitació, restauració, Barcelona
Direcció: Ramon Graus
2016
Cañizares Sánchez, Antonio
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
L'historiador James M. Richards i el fotògraf Eric de Maré, durant la dècada dels anys 50, llançaren el concepte de "tradició funcional" des de les pàgines de la revista The Architectural Review. Per a tots dos, els edificis de la primera industrialització britànica exemplificaven la continuïtat d'un disseny ajustat a la funció anterior al funcionalisme de les avantguardes europees.
Mots clau: James M. Richards, Eric de Maré, John Piper, James Stirling, James Gowan, arquitectura industrial, funcionalisme
Direcció: Ramon Graus
2016
Díaz Bellón, Esther
MBArch: Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, Especialització en Teoria, Història i Cultura (ETSAB)
Si bé són ben conegudes les aportacions i significació de l’avantguarda i de l’estalinisme soviètics, hi ha un fenomen menys divulgat conegut com els «Paper Architects». Els membres d’aquest grup van realitzar les seves obres entre 1981 i 1991, majoritàriament, per a optar als premis dels concursos d’arquitectura conceptual promoguts per revistes d’arquitectura occidentals.
Mots clau: URSS, Perestroika, Glasnost, Alexander Brodsky, Ilya Utkin, Mikhaïl Belov, Max Kharitonov, Totan Kuzembaev, Andrei Ivanov, Nadia Bronzova, Michael Filippov, The Japan Architect
Direcció: Ramon Graus
2016
Eguiguren Franco, Daniel
"Manuale del recupero" de la arquitectura vernacular de la provincia de Loja, Ecuador
Màster universitari en Enginyeria d’Edificació (EPSEB)
Exercici de transposició de la metodologia impulsada pel professor Paolo Marconi dins del "Manuale del recupero del Comune di Roma" (1989) a la conservació de l'arquitectura vernacular equatoriana.
Mots clau: Manuale del Recupero, tècniques tradicionals, arquitectura vernacular, Equador
Direcció: Ramon Graus
2016
Hincapie Valencia, Ana María
Madera y modernización técnica en la arquitectura de la Exposición Internacional de Barcelona, 1929
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
Al fil de la modernització tècnica de l'arquitectura catalana de principis de segle XX, alguns dels grans palaus de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 incorporaren unes brillants estructures de fusta. Feia ben poc l'enginyeria alemanya de la fusta havia revolucionat l'ús clàssic de la fusta a les estructures de gran llum (Hetzer, Zollinger...) i fou aquest el model adoptat i adaptat pels arquitectes i enginyers de l'Exposició de Barcelona.
Mots clau: Exposició Internacional de Barcelona 1929, fusta, estructures, Zollinger, Emy, Hetzer, Joan Monton Blasco, Adolf Florensa, Félix de Azúa y Pastor, Manuel Maria Mayol, Josep Maria Ribas Casas, Arthur Verhelle, Ignasi Maria Adroer
Direcció: Ramon Graus
2014
Freixes Codina, Carles
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
Els inicis professionals d’Isidre Puig Boada són marcats per l'interès pel patrimoni arquitectònic català. Amb Lluís Bonet i Garí i Francesc Folguera i Grassi s'agruparen en "La Industrial Arqueològica" per col·laborar en l'aixecament gràfic d'aquest patrimoni, primer de castells i esglésies (els grans monuments), però poc més tard desplaçaren el seu interès per les masies i les cases de poble. El text analitza com aquest treball pacient es reflecteix després en les intervencions arquitectòniques de Puig Boada en quatre cases de poble.
Mots clau: Noucentisme, restauració, pairalisme, Isidre Puig Boada, casa Roig i Raventós (Blanes), Casa Vilaseca (Manlleu), Can Moles (Premià de Dalt), casa Soler Ribera (Solsona)
Direcció: Ramon Graus
2014
Ruiz Tablada, Clara
Diseminando el veneno del Nuevo Espíritu: Théo van Doesburg en España
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
L'any 1930 Théo van Doesburg visità Barcelona per a pronunciar la conferència "L'esprit fondamentale de l'architecture contemporaine". Un any abans havia exposat a la Sala Dalmau dos dels seus quadres. El treball estudia el ric entramat de relacions que s'establí entre Barcelona, Madrid i París a l'entorn d'aquest agitador cultural que fou van Doesburg.
Mots clau: Neoplasticisme, Théo van Doesburg, Josep Dalmau, Rafael Benet, Sebastià Gasch, Joaquim Torres-Garcia, Rafael Bergamín, Màrius Gifreda, Ramon Sastre, Miguel López González
Direcció: Ramon Graus
2012
González Pérez, Javier
Aportacions de Joan Torras Guardiola a l'arquitectura dels mercats de ferro
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
Es documenten els diversos graus de participació de Joan Torras Guardiola i de la seva empresa de construccions metàl·liques Torras, Herrería y Construcciones en el disseny i construcció d’alguns destacats mercats de ferro a Catalunya entre 1883 i 1892.
Mots clau: ferro, s.XIX, mercat del gra de Lleida, mercat de Tortosa, mercat de la Unió, mercat del Clot, mercat de Sitges, mercat Abaceria Central, encavallada ala de mosca
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2011
Navarro González, Rubén
La palabra en ruinas: en torno al Ruinenwert de Albert Speer
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
A les seves Memòries, Albert Speer es refereix a la Zeppelintribune de Nuremberg, l’espai de les grans celebracions nazis, com aquell projecte on es va plantejar com envelliria l’edifici fins a convertir-se en una ruïna. S’estudien l’estat de la qüestió, la veracitat de les afirmacions d’Speer i les implicacions en la conservació de l’arquitectura nacional-socialista avui.
Mots clau: Albert Speer, Zeppelintribune, Nuremberg, ruïna, nacionalsocialisme
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2010
Jové de Santisteban, Mila
"Les nostres casetes" : una instantània de la Catalunya-ciutat
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
Al fil dels moviments de reforma de la vida europeus de principis de segle XX l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya edità un recull de cases unifamiliars per a famílies benestants en un ambient de suburbi-jardí. Aquest manifest es publicà l’any 1913, quan Josep Puig i Cadafalch era president de la institució.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch, Hermann Muthesius, Cebrià de Montoliu, Lluís Planas, Enric Sagnier, Salvador Valeri, Bonaventura Pollés, Josep Domènech Mansana, Antoni de Falguera, Guillem Busquets Vautravers, Eduard Balcells, Josep Maria Pericas
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2009
Harfush, Suraya
Campalans: arquitectura e ingeniería 1913-1915
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
L’etapa anterior a la consolidació de Rafael Campalans com a gestor cultural i com a polític fou marcada per la seva beca d’estudis a Europa (especialment, França i Alemanya) i les seves reflexions sobre una arquitectura i una enginyeria per als nous temps.
Mots clau: Rafael Campalans i Puig, Fèlix Cardellach i Alivés, Junta de Ampliación de Estudios
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2009
Peredo Arenas, Margarita
Herbert Bayer y Mathias Goeritz : nueva monumentalidad en México
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
Les diverses trobades de dos artistes alemanys a l’exili serveixen per mostrar l’esperit de la nova monumentalitat al Mèxic de després de la II Guerra Mundial. S’estudia amb atenció la “Ruta de la Amistad” de México’68 on ambdós participaren.
Mots Clau: Herbert Bayer, Mathias Goeritz, Aspen, Arco, Articulated Wall, Mèxic
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2009
Rossi, Pedro Freire de Oliveira
Relendo Morris. A SPAB e o seu Manifesto: un novo marco no pensamento preservacionista contra a restauração na Inglaterra vitoriana
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
William Morris fundà la SPAB com a reacció a les restauracions violletianes d’arquitectes com Gilbert Scott. Precisament el sobrenom de la societat, la “Anti-Scrape”, mostra l’ideari del sector més preservacionista del patrimoni arquitectònic de l’era victoriana.
Mots Clau: William Morris; Society for the Protection of Ancient Buildings, Gilbert Scott, restauració, conservació, patrimoni arquitectònic
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2009
Valdivia, Pamela
Modernidad y turismo: Gran Hotel Colón de la plaza Catalunya (1888-1929)
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
La tesina parteix d’un edifici emblemàtic a Barcelona com és el Gran Hotel Colon. A partir del fil conductor de l’hotel, tracta i analitza alguns aspectes crucials de la ciutat de Barcelona a inicis del segle XX. Mostra la consciència que hi ha en aquells moments d’associar modernitat i turisme. A més, l’estudi de l’hotel aporta a l’anàlisi d’un espai urbà complex, ple de contradiccions i en continus canvis com és la Plaça Catalunya. Finalment, realitza una mirada més centrada en l’evolució de l’arquitectura hotelera.
Direcció: Maribel Rosselló
2008
Premoli, Horacio
La Recoleta. La construcción de un poder y la invención de su muerte
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
La tesina analitza el desenvolupament del barri de La Recoleta a Buenos Aires, focalitzant l’estudi en el cementiri homònim com a element generador del barri durant les tres últimes dècades del segle XIX i les dues primeres del XX. L’estudi vincula el valor del lloc amb els múltiples factors, històrics, polítics, antropològics, urbanístics i arquitectònics que s’hi han donat.
Direcció: Maribel Rosselló
2008
Rubio, Dalmary
Puig y Cadafalch y el espacio doméstico, 1910-1928
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
La tesina estudia l’espai domèstic de l’arquitectura de Josep Puig i Cadafalch després de 1911. És un treball que s’aproxima al període menys conegut de la trajectòria professional de Puig i Cadafalch amb la voluntat d’indagar i entendre els factors que motiven l’arquitectura que fa des de mitjans de la segona dècada del segle XX.
Direcció: Maribel Rosselló
2008
Rudolf, Lars
Un arquitecto ante la Altneuland. Reflexión sobre la obra de Erich Mendelsohn en Palestina
Màster universitari en Teoria i Història de l'Arquitectura
Erich Mendelsohn va construir diversos edificis a Palestina entre els anys 1934 i 1941. Ara bé, enfront l’arquitectura blanca i el moviment modern del Chug, Mendelsohn es preguntava quina arquitectura calia fer per a integrar-se plenament en la realitat canviant de Palestina.
Mots clau: Erich Mendelsohn, Palestina, Chug, sionisme, Theodor Herzl, Martin Buber, Pinchas Rutenberg
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2022
Navarro-González, Rubén
[Premi IEC de la Secció de Ciències i Tecnologia de Teoria i Crítica d’Arquitectura (en honor de Lluís Domènech i Montaner) 2022]
La tesi explora la figura i l’obra de l’arquitecte català Xavier Busquets Sindreu (1917-1990), tot centrant-se en les seves primeres etapes professionals, l’excepcional experiència laboral i formativa que visqué a São Paulo entre 1951 i 1955, i com adaptà aquest coneixement a la realitat catalana de l’època quan tornà a Barcelona.
Mots clau: Xavier Busquets i Sindreu, Franz Heep, Lucjan Korngold, arquitectura moderna, International Style, Brasil, franquisme
Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell
2020
Corvalán Tapia, Felipe
El lugar de la representación en el campo arquitectónico: Un problema de distancia
La tesi treballa a l'entorn del concepte de representació i la seva manifestació gràfica; una àrea de discussió que permet reflexionar sobre els límits de l'arquitectura i les seves possibilitats d'interacció amb la realitat que intenta intervenir.
Mots clau: representació, projecte, camp arquitectònic, esdeveniment, Allison + Peter Simthson, Bernard Tschumi
Direcció: Ramon Graus, Pau Pedragosa
2019
Felip Ordis, Olga
Al marge de les nombrosíssimes contribucions interpretatives que la historiografia recent aporta com a l’estat de l’art sobre la participació de la Secció Alemanya a la Exposició Internacional de Barcelona de 1929, la present tesi doctoral ofereix una mirada objectiva dels fets que van esdevenir entre les primeres temptatives de partició per part del govern alemany d’octubre de 1927 i la liquidació final a la tardor de 1930.
Mots clau: Alemanya, República de Weimar, Exposició Internacional de Barcelona (1929), Ludwig Mies van der Rohe, Lilly Reich, Georg von Schnitzler
Direcció: Carolina B. García, Jaume Rosell
2017
Rudolph, Lars
La Torre Einstein de Erich Mendelsohn en los primeros años de trabajo del arquitecto
La Torre Einstein representa una fita en la vida professional i personal de l’arquitecte, ja que marca l’inici de la seva fulminant carrera i al mateix temps el final de la seva primera fase creativa: es tracta d’una obra considerablement diferent de tot allò que realitzarà després. És per això que, des de la seva construcció fins als nostres dies, la recepció de la Torre Einstein a la literatura especialitzada ha anat canviant, i ha estat directament connectada a la mudable valoració de l’obra total d’Erich Mendelsohn.
Mots clau: Alemanya, República de Weimar, Erich Mendelsohn, Torre Einstein, expressionisme alemany
Direcció: Jaume Rosell, José Ángel Sanz
2015
Gómez Jiménez, Margiori
El present treball es proposa d'estudiar en la literatura de l'escriptor colombià Tomás Carrasquilla (1858-1940) l'experiència d'habitar a través dels personatges de les seves obres. Es tracta de reconstruir la imatge de la casa com a fet social, a partir dels exemples narrats per l'escriptor. La investigació se centra en dues de les seves novel·les: Frutos de mi tierra (1896) que descriu la ciutat de Medellín en plena transició cap a la modernitat, tal i com era a finals del segle XIX, i La Marquesa de Yolombó (1928) que relata el final del període colonial, en una població rural i minera de la regió d'Antioquia a finals del segle XVIII.
Mots clau: Colòmbia, Medellín, Tomás Carrasquilla, habitatge
Direcció: Edison Neira-Palacio, Maribel Rosselló
2012
Graus Rovira, Ramon
Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929
[12è Premi IEC de Teoria i Crítica d’Arquitectura Lluís Domènech i Montaner 2014, Premi extraordinari de doctorat UPC 2014]
La tècnica (el seu poder transformador, però també la fascinació que produeix) és al centre dels debats culturals de principis de segle XX, també als de l'arquitectura. Així, en el cas català, dins del programa cultural noucentista la tècnica jugarà un paper nuclear en la seva tasca modernitzadora i "civilitzadora". Per a copsar l'impacte d'aquestes idees, la tesi desenvolupa tres eixos de recerca paral·lela: a/ sobre l'utillatge mental de l’arquitecte (la seva formació, la recepció del debat forà en revistes i congressos internacionals o l'excursionisme); b/ sobre l’imaginari col·lectiu del catalanisme (el fet vernacle en la transformació del camp català, les propostes per a una "casa" per a la classe mitja i el darrer resplendor d'una arrelada "construcció catalana") i la seva acció política (els conflictes entre noves i velles institucions); c/ sobre la transformació del sector de la construcció (el taylorisme, la introducció del formigó armat i l'assimilació de les estructures d'entramat). En resum, entre 1903 i 1929 es produeix una profunda modernització tècnica de l’arquitectura, malgrat la seva empremta hagi estat mig esborrada pels fets polítics posteriors (dues dictadures i una guerra) i el llarg cicle econòmic depressiu 1929-1952.
Mots clau: Noucentisme, "construcció catalana", volta de maó de pla, estructura d'entramat, formigó armat, taylorisme, Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
Direcció: Pere Hereu, Jaume Rosell
David Hernández Falagán 
Ramon Graus Rovira 
Teresa Navas Ferrer
Rubén Navarro González
Antonio Reboredo Raposo
Maribel Rosselló Nicolau
Clàudia Sanmartí Martínez
Històric:
Jaume Rosell Colomina (fins a 31/8/2016)
Comparteix: